Milers de soldats i represaliats per la dictadura franquista foren inhumats de forma anònima en fosses comunes.
Milers de soldats republicans mai no tornaren a casa. Molts d'ells moriren o desaparegueren en combat, en diferents fronts de guerra, i van ser enterrats en molt casos de manera anònima en fosses comunes. La desaparició d'aquests joves va suposar un drama familiar sense precedents. En cap cas les autoritats franquistes no informaven els familiars del destí final dels seus parents.
 |
| Foto Marc |
Aquest seria el cas del nostre convidat i testimoni vital, l' Agustí Santmiquel Puigbó, un navassenc nascut l'any 1929, que està buscant les restes del seu pare Agustí Santmiquel Camprubí. Les seves restes podrien estar enterrades en alguna fossa comuna a prop de Prats de Lluçanès.
Tenia 7 anys quan el seu pare va desaparèixer al front. L'única pista que tenen és una carta que va escriure a la seva dona preguntant pel seu fill Agustí i donant-li consells per resistir i sobreviure en la seva absència i distància. Aquesta carta no va arribar per correu normal, sinó que va ser trobada per un company que la va donar personalment a la família.
 |
| Foto |
 |
| Foto |
 |
| Fot |
Agustí Santmiquel i els seus fills, Margarida i Llorenç, van respondre a la crida de l'Ajuntament de Navàs que va ser el primer Ajuntament del país d'aprovar una moció de suport al #BANCdADN. Posteriorment, per part de la Generalitat de Catalunya, es va aprovar i iniciar el Programa d'Identificació Genètica on la família Santmiquel també hi va participar.
A la conversa també si afegiren el Marc Anton Malagarriga i el Carles Seuba, l'alumne Pau Arco, que en nom de tot el grup va fer-li diferents preguntes sobre la seva història, i els protocols que estava seguint. La família no perd l'esperança de trobar el pare i avi, encara que saben que serà un procés lent i llarg. Va estar una trobada molt emotiva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada