3. ESPRIU, Salvador: La pell de brau





1.    La Pell de Brau, Antologia lírica, Salvador Espriu, 1978. Ediciones Cátedra; 2a edició; 18 pàgines; ISBN: 84-376-0090-1.

2.    Salvador Espriu i Castelló va néixer a Santa Coloma de Farners el 10 de juliol de 1913, i va morir a Barcelona el 22 de febrer de 1985. Va ser un poeta, dramaturg i novel·lista català. Amb l'esclat de la Guerra Civil espanyola, va veure interromputs els seus estudis de lletres clàssiques, que eren els únics que li quedaven per acabar. Espriu es va mantenir fidel al català, tot i saber que seria "impossible rebre cap mena de reconeixement literari". A més, es va decantar per la poesia com a mètode d'expressió, ja que era més fàcil de publicar en ser un gènere menys controlat per la censura franquista. Va escriure:

 1929: Israel, el seu primer llibre, escrit en castellà
 1931: El Dr. Rip
 1932: Laia
 1934: Aspectes
 1935:
  -Ariadna al laberint grotesc
  -Miratge a Citerea
 1938:
  -Letizia
  -Fedra
  -Petites proses blanques
 1939: Antígona
 1943: Historia antigua, que incloïa la col·laboració d'Enric   Bagué
 1946: Cementiri de Sinera
 1948: Primera història d'Esther
 1949: Les cançons d'Ariadna
 1951:
  -Mariàngela l'herbolària
  -Tres soreres
 1952:
  -Anys d'aprenentatge
  -Les hores
  -Mrs. Death
 1954: El caminant i el mur
 1955:
  -Final del laberint
  -Les hores
  -Antígona
 1957: Evocació de Rosselló-Pòrcel i altres notes
 1960:
  -La pell de brau
  -Sota la fredor parada d'aquests ulls
 1963:
  -Obra poètica: antologia dels seus poemes
  -Llibre de Sinera
 1967: Per al llibre de Salms d'aquests vells cecs
 1968: Aproximació, tal vegada el·líptica, a l'art de Pla     Narbona
 1969: Tarot per a algun titella del teatro d'Alfanja



3. El llibre es va públicar al 1960 i tracta del desig d’una Espanya unida, lliure i sense diferències per sempre. La crítica a la dictadura franquista. Utilitza el mite de Sepharad,  lloc d'origen dels sefardites per referir-se a Espanya. A causa del seu contingut, es tracta d'una de les obres més populars i citades de l'autor.   

4.    L’únic personatge que surt és Sepharad ( que representa l'espai de pau que es vol aconseguir ).

5.    Situat a Sepharad, que és el nom que en llengua hebrea es dóna a Espanya i que en la tradició jueva, almenys des d'època medieval, s'aplica a la península Ibèrica. De Sepharad prenen el seu nom els sefardites, descendents dels jueus originaris d'Espanya i Portugal.

6.    L’obra va ser escrita i es refereix a la postguerra espanyola.

7.    El gènere literari és un poemari.

8.    Com a fragments a destacar hem triat:

-“A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.“

-“No convé que diguem el nom
del qui ens pensa enllà de la nostra por.
Si topem a les palpentes
amb aquest estrany cec,
on sinó en el buit i en el no-res
fonamentarem la nostra vida?”


9. Crítica de Josep Faulí (Barcelona, 1932-2006)
“Al món literari d'Espriu, el poble jueu hi té un gran paper. A La pell de brau aquesta constant és un motiu literari important, una forma poètica de provocar un corrent ibèric de germanor i col·laboració amb la finalitat que expressen versos que són com una oració: "Que Sepharad visqui eternament / en l'ordre i en la pau, en el treball, / en la difícil i merescuda / llibertat". “

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada