dimarts, 20 de març de 2018

L'EXPERIÈNCIA DE L'AGUSTÍ SANTMIQUEL PUIGBÓ


Milers de soldats i represaliats per la dictadura franquista foren inhumats de forma anònima en fosses comunes.

Milers de soldats republicans mai no tornaren a casa. Molts d'ells moriren o desaparegueren en combat, en diferents fronts de guerra, i van ser enterrats en molt casos de manera anònima en fosses comunes. La desaparició d'aquests joves va suposar un drama familiar sense precedents. En cap cas les autoritats franquistes no informaven els familiars del destí final dels seus parents.

Foto Marc Hernandez

Aquest seria el cas del nostre convidat i testimoni vital, l' Agustí Santmiquel Puigbó, un navassenc nascut l'any 1929, que està buscant les restes del seu pare Agustí Santmiquel Camprubí. Les seves restes podrien estar enterrades en alguna fossa comuna a prop de Prats de Lluçanès.
Tenia 7 anys quan el seu pare va desaparèixer al front. L'única pista que tenen és una carta que va escriure a la seva dona preguntant pel seu fill Agustí i donant-li consells per resistir i sobreviure en la seva absència i distància. Aquesta carta no va arribar per correu normal, sinó que va ser trobada per un company que la va donar personalment a la família.
Foto Marc Hernandez





Foto Marc Hernandez


Foto Arià Vives
Foto Arià Vives



Agustí Santmiquel i els seus fills, Margarida i Llorenç, van respondre a la crida de l'Ajuntament de Navàs que va ser el primer Ajuntament del país d'aprovar una moció de suport al #BANCdADN. Posteriorment, per part de la Generalitat de Catalunya, es va aprovar i iniciar el Programa d'Identificació Genètica on la família Santmiquel també hi va participar.




A la conversa també si afegiren el Marc Antoni Malagarriga i el Carles Seuba, l'alumne Pau Arco, que en nom de tot el grup va fer-li diferents preguntes sobre la seva història, i els protocols que estava seguint. La família no perd l'esperança de trobar el pare i avi,  encara que saben que serà un procés lent i llarg. Va estar una trobada molt emotiva. 





2 comentaris:

  1. Per a nosaltres ha sigut el que més ens ha agradat d'aquesta experiència ja que ens ha marcat. Sentir la seva història i saber el que probablement ha estat patint aquest home durant tant de temps sense saber exactament on és el seu pare, sense tenir un lloc on dur-li flors ni res. És molt dur haver de conviure diàriament amb una ferida oberta i ens ha agradat molt haver pogut escoltar-lo.

    ResponElimina
  2. Gràcies per venir a l'EDN a explicar la vostra experiència. Mil gràcies Agustí, Margarida i Llorenç per compartir-la amb nosaltres.

    ResponElimina